El cirerer: fruita, paciència i territori

El cirerer és un arbre noble. Necessita hiverns freds per descansar i una primavera suau per florir i fructificar.

La floració del cirerer és un dels espectacles més bonics de la primavera. A casa, a Torrelles de Llobregat, és el senyal que tot es posa en marxa. Veure els cirerers florits és veure la promesa d’una collita, però també és recordar-nos que la pagesia és, sobretot, una feina de ritmes lents, de cura, d’atenció i de respecte per la terra.

Cultivar cireres no és fàcil. És una fruita delicada, que demana molta dedicació i que pot perdre’s per una pedregada, una ventada o una primavera massa avançada. Les cireres no perdonen els errors ni els oblits. Però quan tot va bé, quan el temps acompanya i la natura s’alinea, la cirera és una de les fruites més bones i esperades de la temporada.

El cirerer és un arbre noble. Necessita hiverns freds per descansar i una primavera suau per florir i fructificar. A Torrelles, tenim la sort d’un microclima que, tot i estar a tocar de Barcelona, manté aquest equilibri entre frescor i llum. I la terra, que encara conserva aquella estructura viva i fèrtil que permet treballar en ecològic sense haver de forçar-la.

A la nostra finca, el cirerer conviu amb altres fruiters, però és especial. No només pel seu valor comercial, sinó perquè és un arbre que t’obliga a mirar-te’l cada dia. A observar com obren les flors, com es formen els fruits, com els ocells els espiquen. Quan arriba el maig, comença la collita. Primer les varietats més primerenques i després les de maduració més lenta. És una feina intensa i delicada. Cal collir-les una a una, amb les mans. Amb cura de no fer-les malbé, perquè la cirera ha d’arribar perfecta, ferma però madura, a les botigues i a les taules.

Treballar en ecològic amb cireres és encara més repte. No pots fer servir insecticides ni fungicides convencionals. Tot passa per la prevenció, per l’equilibri, per mantenir la biodiversitat viva als marges, per afavorir els insectes útils i aplicar feromones per evitar-ne d’altres, per aplicar extractes vegetals. Tot això demana coneixement, experiència i temps. Però compensa. Perquè quan un client t’explica que ha menjat cireres com les d’abans, que tenen gust, que són dolces i amb textura, et recordes per què ho fas.

La cirera, quan és ecològica i de proximitat, és una petita joia que representa la suma d’esforç, coneixement i respecte per la terra.

També és important explicar que la cirera no és una fruita “perfecta”. No totes tenen la mida ideal, ni un color homogeni. Però són bones, naturals, de veritat. El consumidor ha d’entendre que la fruita ecològica no sempre entra dins els cànons estètics del supermercat. I això, lluny de ser un defecte, és un valor afegit. A Hortec, per exemple, tenim la tranquil·litat de treballar amb una cooperativa que entén això i ens acompanya en la comercialització sense perdre l’essència.

Finalment, voldria reivindicar el paper dels petits productors. Els que cuidem cada arbre, cada fruita, cada detall. Els que no podem competir amb volums industrials, però que aportem valor, qualitat i territori. La cirera, quan és ecològica i de proximitat, és una petita joia que representa la suma d’esforç, coneixement i respecte per la terra.

Aquest maig, quan les veieu a les botigues de confiança, penseu que darrere de cada cirera hi ha una història, unes mans i una manera de fer que aposta per un futur més sa i més sostenible. Gràcies per triar-les.

Josep Montmany

Soci d’Hortec.

Josep Montmany

Soci d’Hortec.

Eines d'accessibilitat