Sandra Taulaviciene
Alcanar, Montsià
Tomaquets, carxofa, meló, api, porros, nyàmera
Fa més de 30 anys el meu marit va decidir deixar la fàbrica de ciment i fer-se pagès. Volia viure al camp, treballar la terra de forma natural i guanyar-se la vida fent una feina que l'omplís. I ho va aconseguir. Jo m'hi vaig sumar més tard, però he fet meu el projecte. Al principi va costar que la gent entengés la nostra voluntat de cultivar de forma ecològica, Ens prenien per bojos. Ara és un valor per l'entorn i em sento orgullosa de formar-ne part.